BALLS
De moment tots els cursos que farem seran de Lindy Hop i Claqué
Lindy Hop (Ball amb parella)
El Lindy Hop és un ball dels anys 30, nascut al conegut barri de Harlem de Nova York.Es va popularitzar molt durant els anys 30 i 40 i després va desaparèixer amb la 2a Guerra Mundial. A finals dels anys 80 es va tornar a posar de moda des dels Estats Units i també des de Suècia. I ara torna a estar de màxima actualitat per tota Europa i Amèrica del Nord (i també a altres països com Austràlia, Argentina, Japó, Corea i Singapur).
El Lindy Hop és un ball de parella però no és pas un ball de saló. Va néixer a les sales de ball de Harlem de les ganes que el jovent tenia de passar-s'ho bé amb la música de les Big Bands. La música de moda als anys 30 era el Swing (el tipus de Jazz més ballable) i el Lindy Hop s'hi adapta perfectament (pot ser lent o ràpid, energètic o delicat, senzill o fins i tot acrobàtic!). És un ball molt dinàmic i creatiu que engloba moltíssims estils diferents: tothom pot trobar la seva pròpia manera de ballar Lindy Hop.
El Lindy Hop que ensenyem a l'Escola PepiEmi es basa totalment en l'estil que es ballava al Savoy Ballroom del Harlem dels anys 30. L'hem après de professors d'arreu del món (alguns d'ells són llegendes vives que ja ballaven en aquella època!). Però donat que és un ball molt creatiu i dinàmic, s'ha alimentat d'altres fonts i ha evolucionat durant aquests últims 20 anys. A l'Escola Pepiemi també ensenyem els estils més moderns de Lindy Hop. Aprendreu, doncs, el Lindy Hop clàssic i el Lindy Hop modern per poder-vos crear el vostre propi estil i gaudir amb la música Swing de tots els temps!
|
|
|
|
| Hellzapoppin' (1941) | Swing Fever!! | Festes
organitzades per l'escola a La Sala Vivaldi.
(Aquest dia, vam cedir el nostre espai per fer promoció de la bcnswing) www.diaridebarcelona.com |
Claqué - Tap (Ball individual)
Molts historiadors de la dansa estan d’ acord en què el claqué va néixer al voltant de l’any 1800 amb l’arribada a Amèrica dels inmigrants irlandesos (i europeus en general) i dels esclaus provinents de l’Àfrica. En gran part, les influències europees van contribuir amb l’elegància i la tècnica de peus, i les africanes amb el ritme, encara que amb variacions segons l’època, el lloc i la intensitat.
Com el jazz, el claqué és producte de l’adaptació que va fer el Nou Món del Vell, i d’una necessitat de comunicació. Això li ha permès ser més que un ball, és sobretot un llenguatge, que durant els anys trenta va arribar a convertirse en el ball més popular de Nord Amèrica. La seva arribada a Europa va ser tardana i de la mà dels musicals, i acompanyada per la música tradicional americana (el Jazz, el Swing...) amb la qual tendeix a associar-se. Però com la música, el claqué està en constant evolució i el fet de ser un instrument rítmic li permet interactuar directament amb qualsevol estil musical, des del clàssic al ètnic, passant pel Funky, Latin, House, etc...
A España, el claqué comença a trepitjar fort i cada vegada creix més. Barcelona compta amb un gran nombre de ballarins (molts d’ells reconeguts internacionalment), alguns dels quals han pogut ampliar la seva formació als Estats Units, donant així la oportunitat de continuar la seva evolució en el nostre país. Gràcies a això, en aquests últims anys Barcelona s’ha convertit en la capital europea del claqué.
Text per Danna Rebassa i Mónica Pérez - Associació Tot Pel Claqué
|
|
|
|
Nicholas Brothers in Stormy Weather |
5e Festival de Claquéde Barcelona "La Gala" |
Tap jam Barcelona a la Sala VivaldiRubén Sánchez i Ludovico Hombravella |